Del Duc 14, Pral. 08002 Barcelona
Telf. 933 016 581 • afc@afc.cat

Dilluns a dissabte de 17:30h a 21:00h

Entitat reconeguda per la Generalitat de Catalunya amb la Creu de Sant Jordi

Exposició “Reinventar la normalitat” de Narcís Darder

 

NarcisDarder2

LLOC: SALA BRUNO ARGEMÍ

 

INAUGURACIÓ: 14 de març a les 19:00

 

DURACIÓ: Fins el 22 d’abril

 

 

 

 

Narcís Darder i Bosch va néixer a Pontós (Alt Empordà) l’any 1923.

L’any 1928 tota la família va anar a viure a Barcelona.

Entre 1939 i 1944 va estudiar per mestre industrial a l’Escola del Treball de Barcelona i va començar a treballar a Corberó.

Entre 1946 i 1951 va estudiar per enginyer tècnic a l’Escola Industrial de Terrassa.

Mes tard va fundar la seva pròpia empresa metal·lúrgica a la qual es va dedicar fins que es retirà l’any 1985.

El seu interès per la fotografia es remunta als anys 40, però no va tenir la primera maquina, una Regula, fins passat l’any 45. A principis dels 50 va comprar de segona mà la seva primera Leica i a partir dels anys 60 va anar adquirint més material fotogràfic. Al 1980 va muntar un laboratori propí.

Mor l’any 2006 a Bàscara.

 

En Narcís Darder va fer fotos durant tota la seva vida i ha deixat imatges de tots el àmbits de la seva activitat, com la feina, amb fotos de maquinària, peces, tallers i treballadors, però sobretot de les coses a les que es dedicava al seu temps lliure: la família, les passejades per Barcelona, les vacances a la Costa Brava, les excursions i la natura, i les visites a Pontós, el poble on va néixer i amb el que sempre va mantenir estrets lligams afectius.

 

Exposicions

Pontós, llocs i gent – Sala Triarts de Bàscara, 1999.

Fotografies de Josep Darder Recasens i Narcís Darder Bosch – Sala Triarts de Bàscara, 2000.

BCN 60’s – Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, Barcelona, 2005.

BCN 60’s – IV Biennal de Fotografia Xavier Miserachs, Palafrugell, 2006

Barcelonne années 60 – Centre d’Études Catalanes de l’Univesité Paris-Borbonne, Paris, 2012.

Barcelona anys 60 – Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida, 2015.

            Aquestes dues últimes conjuntament amb fotografies de Ricard Duran.

Reinventar la normalitat – Fundació Vila Casas – Palau Solterra – Torroella de Montgrí, 2015

 

 

 REINVENTAR LA NORMALITAT

 

A través de la fotografia Narcís Darder reinventa la normalitat del món que l’envoltava, particularment allò que era més important per ell, Barcelona, la Costa Brava i el seu Empordà natal, la família i la natura. Per a ell la fotografia era una cosa natural, com una prolongació d’ell mateix, i de fet els coneguts se sorprenien quan el veien sense la seva càmera, ja que ell i càmera eren pràcticament indestriables. Explicava que de vegades sentia l’impuls de fer una foto sense saber ben bé per què i després, quan la veia revelada, s’adonava de la raó per la qual l’havia fet. Sovint comentava que en les millors fotos sempre hi havia alguna cosa que ell no havia vist conscientment quan premia el disparador. Fotografiava d’una manera directa allò que li cridava la atenció d’una realitat exterior que soviet trobava paradoxal o sorprenent i que ell transformava a través de la seva visió particular per sol fer de triar la manera de presentar aquesta realitat, una realitat fugissera que d’alguna manera li feia sentir l’impuls de registrar-la.

De tot això en va resultar un estil que era personal sense ser pretensiós ni rebuscat. D’això i del fet que en Narcís Darder sempre va mantenir la seva independència i no estava gens interessat en les opinions que es poguessin tenir de la seva obra. Ell entenia la fotografia com un element de la quotidianitat. No planificava el resultat per en davant excepte quan feia fotografia abstracta, i encara en aquest cas sempre hi havia un cert element d’experimentació, i el fet que de vegades el resultat fos sorprenent o diferent del previst també li agradava. Tampoc tenia projectes acotats pel que fa al tema o el temps per portar-los a terme. Ell anava fotografiant el que se li presentava sense fer un esforç particular en buscar temes concrets. Això sí, tenia esferes d’interès, com la gent llegint o la canalla jugant, i quan observava situacions d’aquesta mena no deixava de fotografiar-les.

 No buscava l’excepcionalitat del propi objecte, ni l’estètica formal o l’artifici en la fotografia, El seu procés era més dinàmic, el que li interessava el moment irrepetible que ell tenia l’oportunitat de fixar amb una foto i per això calia estar alerta i tenir la càmera sempre preparada. Aquest moment podia ser tanta el gest espontani d’una persona com una situació que veia tot passejant o la visió de les coses sota una llum o des d’una perspectiva determinades. En aquest sentit era molt sensible a les perspectives que produïen visions geomètriques de la realitat i a les llums que donaven una qualitat tàctil als objectes. Per a ell les coses de cada dia, la gent fent les seves activitats quotidianes i els objectes ordinaris eren tan dignes de ser fotografiats com les coses considerades boniques. I això es el que feia, fotografiava el que tenia al seu abast sense que el fet de fer una foto fos massa diferent de tenir una conversa o anar a passejar. No considerava que les coses ordinàries fossin lletges i mai va buscar els aspectes desagradables o repel·lents d’aquestes coses amb l’objectiu de generar sensacions en l’observador. El fet d’impressionar l’observador és una qüestió que el preocupava ben poc. A través de la fotografia dignificava l’objecte en lloc de degradar-lo posant-ne de relleu els aspectes poc plaents.

 Era particularment sensible als contrasentits de l’existència i li cridaven l’atenció els contrastos, les coses insòlites o absurdes que la realitat quotidiana presentava sense haver-les de buscar. La Barcelona en transformació dels anys 60 i 70, en la qual el món rural i l’urbà convivien frec a frec, i els edificis antics i els nous, o les barraques i els pisos, quedaven juxtaposats sovint de manera incoherent, li va presentar moltes oportunitats de fotografiar situacions d’aquesta mena. També li interessava la relació de les persones amb el seu entorn, unes persones que sovint es veuen petites i aïllades en un entorn urbà que de vegades sembla inhòspit, així com la relació entre el món tradicional, que ell fotografiava gairebé com si fos una mena de deure, i el món de la tècnica i la modernitat, que despertaven en ell una curiositat gairebé analítica. Per a en Narcís Darder aquesta tensió entre elements antagònics o dispars moltes vegades es resolia amb una fotografia. Aquesta era la seva manera de fer fotografia, com una mena de doble vida en la que ens mostra la realitat tal com ell la percebia a través de l’objectiu i que ell documentava amb precisió a través d’unes imatges que transcendeixen el documentalisme per deixar-nos veure, com per una escletxa, el món subjectiu del seu autor.

 L’arxiu de fotografies de Narcís Darder, que encara s’està catalogant, conte milers d’imatges que son testimonis d’una època viscuda pel seu autor, però també per la societat del seu temps, i d’uns llocs que ens han arribat transformats pel pas del temps. Aquesta exposició reuneix una seixantena de fotografies de Narcís Darder fetes entre finals dels anys 50 i principis del 70. Les fotografies de Barcelona i les dels conjunts d’objectes es van fer amb pel·lícula de pas universal en blanc i negre, i les fotografies abstractes es van fer amb pel·lícula de diapositives de color de 6×6 cm.. És una mostra on es poden veure tres aspectes de l’extensa obra de Narcís Darder: un de ja parcialment conegut, la Barcelona dels anys 60, i dos d’inèdits fins ara, com son els grups d’objectes i la fotografia abstracta.

NarcisDarder1