Del Duc 14, Pral. 08002 Barcelona
Telf. 933 016 581 • afc@afc.cat

Dilluns a dissabte de 17:30h a 21:00h

Entitat reconeguda per la Generalitat de Catalunya amb la Creu de Sant Jordi

Exposició “Il y avait un jardin” de Rafa Manzano a la sala Bruno Argemí

 

Rafa Manzano SCAN_4_1fffff (Large)

Del 14 febrer al 11 de març a la sala Bruno Argemí

Hi ha un poema antic i inacabat que explica una història trista sobre una ciutat. Aquests versos narren com Almeria va caure a mans d’Alfons VII, despullant-la de la seva esplendor, de la majestuositat del seu sultanat, callant aquelles veus, aquelles músiques … Al 1147, Almeria va patir una de les majors catàstrofes humanes i culturals de la seva història ; va ser relatada en un text incomplet anomenat “El Poema d’Almeria”:

Ets nascuda del mar i seràs al mar enterrada.
Quan els vaixells d’Alfons destrueixen la teva base naval
quedes ferida de mort, indefensa al bram del fauno,
vas ser bastió califal mentre eres sultana al teu port,
jeus ara qual nimfa adormida que somia en silenci.

Aquest temps va deixar de caminar fa molt, massa estrats de vida solapats un sobre l’altre han fossilitzat la memòria, però … si tractéssim d’excavar? ¿Què trobaríem? ¿Quedarà alguna cosa d’aquells temps, d’aquella gent, de les seves cases, dels jardins que antany es somiaven, de les sèquies, els paisatges ….? Així que vaig començar a somiar despert, inventant aquest final del poema. Vaig vagar per rambles, carrers, muntanyes … fotografiant allò que em “recordés”, que m’evoqués com devien haver estat aquells temps posteriors a la destrucció d’Almeria. Perquè aquest somni antic fos possible, havia de deixar de banda la història oficial, que m’encotillava i començar a col·locar allò fotografiat al lloc del somni i viceversa. D’aquesta manera el present i el passat quedarien en un mateix pla d’anada i tornada; l’ànima d’allò somiat … No es tracta d’un enfrontament de móns o cultures, més aviat una invitació perquè conversessin, potser amb sort … sorgirien aquells paràgrafs que acabarien el poema. En la història de les guerres, ningú guanya.

Rafa Manzano

Rafa Manzano (Almeria, 1977) fotògraf precoç. Va fer la seva primera “sessió” de fotografia al Parc Natural de Cap de Gata, quan tenia només 7 anys, amb una Pentax P 50 que era propietat de la seva mare. Van passar molts anys i encara que va estudiar filologia àrab, música al conservatori i va exercir molts altres treballs ocasionals, des d’aquell dia que va posar l’ull en la “Finestreta Màgica”, tenia clar que estava predeterminat a ser fotògraf. Va ser una revelació. Un temps més tard va assistir a un taller de fotografia amb Toni Catany al CAF (Centre Andalús de Fotografia) i de nou es va produir un altre encreuament de camins miraculós. Al taller Toni va demanar que fessin una natura morta. El mestre es va mostrar entusiasmat pel seu treball arribant-li a dir que la seva fotografia no la podia corregir: “jo hagués fet la mateixa fotografia”. En acabar les classes li va suggerir que es presentés a l’Emergent, un festival molt interessant que feien a Lleida. Així ho va fer i va ser seleccionat en l’Emergent Festival de Fotografia Contemporània, Lleida 2011. Des de llavors múltiples exposicions, festivals, publicacions en diaris i revistes de fotografia. Director del jurat del concurs “Ciencia y Fotografía” de l’Universitat de Granada, 2010. Participació a la taula rodona “Crowdfunding”, al Andaluz Photofestival, Granada 2012. Treballs de gestor cultural i director de fotografia a l’Escola de Música i Arts , Almeria 2013. També en 2013 el seu projecte “Por el Cabo” va ser seleccionat a “Encontros da Imagem” de Braga, Portugal. L’any 2014 guanya la beca “Encontros de Artistas Novos IV“, Santiago de Compostel·la.

Rafa Manzano SCAN_5_1rrr (Large)