LA FOTOGRAFIA, UN ART

Andreu Clapés i Flaqué  - Segon premi del Primer concurs d'articles de caire Fotográfic

És clar que la fotografia ja és considerada ART, en el seu ple sentit de la paraula. Ens en felicitem ! 

És clar que les prestatgeries de les biblioteques estan plenes de llibres sobre fotografia i biografies dels grans mestres d’aquest art. Ens en felicitem !.

És clar que els museus d’art d’arreu del món ara malden per tenir un fons documental fotogràfic, considerat com un tresor que cal protegir i que cal difondre. Ens en felicitem !

És clar que totes les arts tenen una sintaxi narrativa, uns codis propis de comunicació que els defineixen i que són els que li donen la seva ipseïtat i identitat. Ens en felicitem !

És clar que la fotografia també té una sintaxi narrativa, uns codis propis de comunicació per bé que en molls aspectes aquesta sintaxi i aquests codis són comuns a les arts plàstiques de la que la fotografia s’hi emmarcaria. Ens en felicitem !

És clar que sovint, coneixem la tècnica fotogràfica i n’ anem millorant els resultats tècnic: .des de la fotografia sobre vidre, la analògica, ja més propera a nosaltres i que durant molts anys molts l’hem feta servir, fins a la, ja no tant recent fotografia digital Ens en felicitem !

És clar, però, que cal tenir coneixement reflex d’aspectes intrínsecs a l’obra d’art i que sovint desconeixem o que apliquem per pura intuïció, la qual cosa no és dolenta, encara que sí creiem que és insuficient. Ens en felicitem !

És clar que de tota imatge fotogràfica cal fer-ne una lectura en un nivell de profunditat que va més enllà del que expressen les simples imatges retratades. Cal veure-les ( =llegir-les ) en el seu conjunt i després en els seus detalls. Tot té la seva significació i la seva importància que cal descobrir per copsar-ne una profunditat de missatge que a simple vista no es percep. Un camí per fer i que tenim consciència de que cal fer-lo. Ens en felicitem !

És clar que tota imatge fotogràfica, en un tercer nivell de lectura (en l’escriptura en diem llegir entre línies !) amaga uns codis simbològics i un llenguatge ocult cal descobrir i saber analitzar. Estem fent aquest esforç d’aprenentatge. Ens en felicitem !

QUIN ART ÉS LA FOTOGRAFIA

Amb aquest perspectiva i reconeixement per la importància que té la fotografia recullo una sèrie precisions que per separat no dirien res, però que en el seu conjunt donen una definició, ni que sigui poc acadèmica, del que és aquest art de la fotografia.

Algunes de les puntualitzacions les he recollit no sé pas de on i per això no en puc pas atribuir-ne l’autoria a qui correspongui. El que sí és cert és que ja formen part del dossier teòric i que alguns tenim assumit com a propi. D’altres són simplement aportacions meves que al llarg dels anys he anat assimilant i formant part del meu discurs pedagògic.

Simplement ho presento com una proposta, com un punt de reflexió o com un inici per augmentar les propostes que matisen l’art de la fotografia.
És l’art de captar un instant de la vida.
És l’art de congelar un segon d’una història.
És l’art de comunicar una vivència, una emoció, un record.
És l’art d’expressar el que visc i el com ho visc.
És l’art d’expressar i de comunicar la manera que tinc de veure la vida.
És l’art de congelar un instant.
És l’art de re viure un viatge, un esdeveniment.
És l’art de congelar un instant del temps en la memòria.
És l’art de perpetuar en el temps un moment fugaç.
És l’art d’explicar una història, una vivència, una emoció ,un sentiment.
És l’art d’explicar la meva personal visió del món, de les persones i de les coses.
És l’art que ens retrotreu al passat.
És l’art que ens mostra un passat proper o distant.

TOT ART TÉ LA SEVA TÈCNICA EXPRESSIVA

La fotografia és una explosió dels colors o la síntesi del blanc i negre.
És l’art de pintar amb la llum.
És l’art de fer parlar els negres.
Tant explica una foto la part il•luminada com la part negre.
Amb el color capto la vida del món.
La paleta dels colors és immensa, amb la fotografia els selecciono o els reprodueixo.
El blanc i negre és re interpretar el món amb els matisos del gris.
Ni blanc ni negre: gris.

L’ART DE CAPTAR L’ÀNIMA D’UNA PERSONA. EL RETRAT

No hi ha idioma, raça, religió o ètnia. Hi ha una persona.
Captar la mirada, és captar el món interior d’una persona.
Sempre podem re interpretar la persona.
Captar un instant del rostre, és copsar-ne la seva vida en aquell moment concret.
Captar el sentiment és comunicar el més íntim d’una persona.
Mai un retrat es repeteix. Mai una persona és i viu igual.
Captar lo essencial de la persona, més enllà de lo ornamental.

Quin disgust quan pots dir : “i d’allò no en varem fer una foto”